“La mirada turística es dirigeix cap a característiques del paisatge rural i el paisatge urbà que estan separats de l’experiència quotidiana. Cadascun dels aspectes és vist perquè s’han pres en un cert sentit fora de l’ordinari. El visitant orienta la mirada cap a elements que són normalment objectivats o capturats a partir de les fotografies, les postals, les pel·lícules, etcètera. Això permet a la mirada ser reproduïda i recapturada sense fi” (Urry, 1990:3)
Si ens fixem en els factors que condicionen el turisme de les ciutats monumentals, veurem que un dels elements que més incideixen en l’experiència turística és la gestió que es fa de la destinació. El resultat de la gestió turística, de la intervenció de l’administració pública i el sector privat afecten directament la imatge que tenen els turistes d’un lloc en concret. La imatge real de la destinació es contrasta amb la imatge prèvia que es té del lloc a visitar. Una mirada, la dels turistes, “construïda a partir dels signes, i el turisme està format per una sèrie de signes. Quan els turistes veuen dues persones que es besen a París [segurament la fotografia de Doisneau], el que ha capturat la imatge és “el París romàntic intemporal”, Quan veiem un petit poble anglès, el que ha capturat la imatge és “la real vella Anglaterra”. (Urry, 1990:3)
Sovint, la mirada quotidiana dels habitants d’una població no coincideix amb la dels turistes. D’aquesta manera la major part de la població restem miops davant de projectes que comporten un gran risc per al desenvolupament turístic. Des del desconeixement dels impactes negatius de la implantació de centrals eòliques en espais de rellevància paisatgística, o bé per altres causes com la massificació constructiva que es dóna actualment al litoral. S’acaba així matant la “gallina dels ous d’or”: el turista ja no troba allò que originàriament havia provocat la seva visita.
El que s’espera d’una ciutat monumental és la capacitat de poder-se submergir en la història, apropar-se al passat i a la pròpia identitat, relaxar-se en una atmosfera autèntica creada a través del valor intrínsec del patrimoni. El visitant disposa d’un codi de interpretació general
que és vàlid per a qualsevol ciutat monumental. De forma intuïtiva, podem percebre que els visitants mostren comportaments relativament similars en les ciutats monumentals, fins i tot encara que no disposin d’una imatge prèvia massa definida (Galí, 2005). D’aquesta manera, el turista disposa d’una experiència a partir de la qual avaluarà la seva visita a la nostra ciutat. El fet que el paisatge de fons del nucli antic estigui alterat és doncs un element a tenir en compte pels turistes, que en definitiva cerquen consumir paisatges autèntics d’acord amb el valor patrimonial del conjunt de la ciutat.
El patrimoni, natural o cultural, és així el recurs bàsic que permet el desenvolupament de l’activitat turística, i no podem deslligar el nucli històric del seu entorn natural: el riu, les serres, els turons... Són una de les principals imatges turístiques de la nostra ciutat. Una imatge de la qual s’espera que sigui capaç d’evocar les emocions pròpies de la visita a una ciutat monumental.
“L’espace touristique, c’est avant tout une image. Image que s’en font les touristes, qu’en donnent les organisateurs de vacances. Image que perçoivent avec inquiétude parfois, toujours avec surprise, les populations authoctones. Image complexe, rêve, refleté par les affiches, les guides, les déplicants, les peintures, les livres, les films. Image et évocation qu’en rapportent et colportent les touristes. Evocation d’odeurs, de sons, de sensations” J. M. Miossec
En un temps on es parla molt del turisme de qualitat i del potencial turístic de Tortosa i les Terres de l’Ebre per la seva riquesa natural i paisatgística, caldria reflexionar sobre la coherència de projectes com aquest parc eòlic. Tot i no ser l’únic element pertorbador de la imatge “real” del nucli antic (caldria afegir totes les que aquesta associació fa anys que denuncia), podem dir que s’està descapitalitzant la imatge que exigeixen els visitants. Un nucli antic catalogat conjunt Històric Artístic, es tradueix a nivell turístic amb un codi que comunica un alt valor monumental però també autenticitat, i per tant l’existència d’elements pertorbadors en el paisatge provoca la pèrdua de satisfacció global de la visita. En definitiva, es disminueix l’atractiu i el potencial turístic de la ciutat, fet que té conseqüències molt negatives a mig i llarg termini.
Molts s’adonen ara de l’error comès, i es desesperen per la dificultat de recuperar un paisatge alterat per les construccions, la desforestació, l’ús intensiu del sòl, la contaminació... I ara sorgeix l’afectació dels parcs eòlics, en aquest cas situat al bell mig de l’Sky-line de la ciutat. Accions imperceptibles per tots aquells que no sàpiguen posar-se les ulleres del turista, o que simplement no s’adonin que el paisatge és un dels factors de qualitat de vida. Un error visible al litoral, on la desaparició dels atractius paisatgístics ja està provocant els seus efectes al sector.
“Los hoteleros critican el boom' urbanístico mediterráneo porque ahuyenta a los turistas” EL PAÍS - 04-01-2006
El turisme ha evolucionat, és molt més exigent amb la qualitat ambiental i paisatgística de les destinacions, i aquest factor és i serà cada cop més un dels principals elements per l’avantatge competitiu de les destinacions turístiques.
Tantes mans per transformar aquest món, i tan poques mirades per contemplar-lo” (Julien Gracq)
No comments:
Post a Comment